Rappài de canganégli gelati
sbùcianu la terra morta,
comme zippi de vetru
che’tté ficcanu lo friddu pé ll’ ossa.
‘Mbuttita d’ovatta azzécca, mòcia mòcia,
la nebbia da sant’ Anatólia
sbianchènno ju céru
sott’ é’ssopr’ a Vadagnólu.
Da diverse jemàni
s’è abbuscatu ju sole
e lo ‘ngiòllo ‘ngessa le vinocchia.
Crescianu accatastate pe’ gliu fócu
le léna de ficora e sammùchi.
Giovanni Censi, Gerano (Rm)